Actualitat

Cs lamenta que el Parlament rebutgi la seva proposta de condemnar tot tipus de violència, com els assenyalaments i l’assetjament

by cscatalunya — 17 octubre 2018 @ 12:12
Comparte

Martín Blanco defensa “el respecte de la neutralitat institucional” i critica “la patrimonialització”dels partits separatistes en les institucions públiques

Parlament de Catalunya, dimecres 17 d’octubre de 2018. El diputat de Ciutadans (Cs), Carlos Carrizosa, ha lamentat que els partits separatistes hagin rebutjat la Proposta de Resolució sobre la convivència política pacífica i democràtica que ha presentat la seva formació en la Comissió d’Afers Institucionals (CAI) “per condemnar qualsevol tipus de violència” incloent “assenyalaments a domicilis, escarnis o assetjaments”.

Carrizosa ha condemnat que Arran, les joventuts de la CUP, “ja no només assetgen a càrrecs públics i les seus dels partits” sinó que “assenyalen a particulars penjant pasquins amb els seus noms i acusant-los de feixistes”. També ha criticat que les declaracions de ‘persona non grata’ es facin per part dels “alcaldes dels municipis independentistes que són els que assenyalen”. Finalment, el diputat taronja també ha demanat la “exemplaritat dels càrrecs públics” després de citar a “representants que anomenen bèsties tarades als seus conciutadans” com és el cas del President de la Generalitat, Quim Torra; als que “parlen de colons lingüístics” com la consellera de Cultura, Laura Borràs; o als que “conviden als que no han nascut a Catalunya a que marxin” com va fer l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, amb la líder de l’Oposició, Inés Arrimadas.

D’altra banda, el diputat de Cs, Nacho Martín Blanco, ha defensat “el respecte de la neutralitat institucional” i ha criticat “la patrimonialització” dels partits separatistes en les institucions públiques. Martín Blanco ha dit que quan “Torrent permet posar un llaç groc en la bancada exclou a una part dels ciutadans” i “els allunya de les institucions”. Ha recordat les sentències del Tribunal Suprem (TS) i del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) que asseguren que “les estelades i els llaços grocs són símbols que només representen a una part dels catalans”.

Volver a ACTUALIDAD