Parlament de Catalunya, 6 de febrer de 2020. El principal grup de l’oposició i partit amb més representació al Parlament de Catalunya ha sol·licitat una reunió bilateral amb el diputat letó Boris Cilevičs, que sí que s’ha reunit amb diferents figures de l’independentisme. “Lamentablement està realitzant un informe per al Consell d’Europa sobre els polítics presos mancada de rigor, i prova d’això és que no ha tingut el mínim interès en reunir-se amb el principal partit del constitucionalisme a Catalunya”, assegura la diputada Susana Beltrán, portaveu de Ciutadans a la Comissió d’Exteriors de Parlament. Beltrán ha afegit que “agrairia que en qualsevol d’aquests informes que es fan a nivell internacional es contempli la pluralitat de la societat catalana, ja que els votants de Cs són part important d’aquesta societat”.

Per a la diputada taronja, l’estudi del ponent no només ha de recollir la posició separatista, sinó que també ha de contemplar “les nombroses vulneracions dels drets polítics de l’oposició al Parlament, com per exemple quan el separatisme va abusar de la seva majoria parlamentària per derogar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució i, en definitiva, carregar-se la democràcia espanyola “.

Ciutadans, en les mencionades respostes que ha ofert per escrit al qüestionari de Cilevičs, recorda que els fets esdevinguts els dies 20 de setembre de 2017 i 1 d’octubre de 2017 buscaven implementar una normativa antidemocràtica i inconstitucional imposada amb la intenció de cancel·lar la Constitució Espanyola. I ho van fer al marge de tota legalitat, impedint l’acció de la Justícia per la força i amb utilització il·legal de patrimoni públic.

A més i tal com va apuntar la Comissió de Venècia, en la seva opinió sobre la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional del Regne d’Espanya, la Comissió va recalcar que tot individu que ignori o incompleixi resolucions del Tribunal Constitucional equival a vulnerar la pròpia Constitució Espanyola.

Finalment i en contra de l’opinió de Cilevičs, Ciutadans insisteix que a Catalunya no hi ha polítics exiliats, el que hi ha són ex autoritats públiques que van fugir quan van ser requerides per complir amb el deure que pesa sobre qualsevol ciutadà d’acord amb la Constitució de col·laborar amb el poder judicial. No han col·laborat amb el seu deure de comparèixer i personar-se personal i voluntàriament.