El cap de l'oposició demana a la Generalitat un homenatge neutral a les víctimes de la covid i que deixin de banda "els mantres nacionalistes i les seves reivindicacions separatistes de les que han fet gala durant la pandèmia"

Parlament de Catalunya, dimarts 30 de juny de 2020. “És una vergonya el talibanisme cultural i el supremacisme lingüístic de la consellera de Cultura“. Així ho ha dit el líder de l’oposició i president del grup de Ciutadans (Cs) al Parlament, Carlos Carrizosa, davant les declaracions de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, en contra de la presència del castellà en una sèrie de TV3. Carrizosa ha assenyalat que és “indignant i raríssim” que el Govern “s’estranyi perquè es trasllada el que passa en la societat a la televisió“. “Que parlar castellà i català, com es fa quotidianament, provoqui repulsa és molt greu i penós“, ha lamentat i ha afegit que preguntaran “amb qui ha parlat i què li ha dit” Vilallonga a TV3 després que afirmés que ha donat un toc d’atenció a la cadena de televisió.

Carrizosa ha afirmat que des Cs “no permetrem que s’apropiïn del català aquells nacionalistes extremistes que volen expulsar el castellà de la vida dels catalans” i ha recordat que la consellera és signant del manifest Koiné, “text que afirma que els castellanoparlants són ‘eines de colonització lingüística involuntària’“. “Aquesta actitud per part d’un membre del govern de voler censurar l’expressió del que es viu a la societat és rebutjable“, ha assenyalat i ha apuntat que “malament faríem en deixar la defensa del català i del castellà en mans d’extremistes o supremacistes“.

En relació amb l’acte d’homenatge a les víctimes de la pandèmia de la covid-19 que està organitzant el Govern de la Generalitat, el cap de l’oposició ha demanat que sigui un homenatge neutral i que l’executiu deixi de banda “els mantres nacionalistes i les seves reivindicacions separatistes de les que han fet gala durant la pandèmia“. “Catalunya som tots i tots hem patit la pandèmia per igual“, ha apuntat Carrizosa i ha finalitzat afegint que en l’acte “tothom s’ha de poder sentir representat pels símbols i els discursos que es duguin a terme“.