El president de Cs recorda que la seva formació busca el suport de les institucions europees davant "els atacs de l'ultraidentitarisme" a Catalunya

Parlament de Catalunya, dimecres 15 de juny de 2022. “Des de Ciutadans, hem volgut donar veu als silenciats. Volem posar de manifest que la Generalitat vol aquesta supraoficialitat del català sobre el castellà”. Així ho ha dit el president del grup parlamentari de Ciutadans (Cs), Carlos Carrizosa, abans de reunir-se al Parlament amb associacions i entitats constitucionalistes com a Convivencia Cívica Catalana, Foro de Profesores, Asamblea por una Escuela Bilingüe, Impulso Ciudadano, Sociedad Civil Catalana, S’ha Acabat, Asociación por la Tolerancia, Cataluña Suma i España i Catalans. Carrizosa ha explicat que l’objectiu de la trobada és “exposar-los la proposició de llei que presentem per a una possible reforma de la llei educativa que garanteixi que a totes les escoles de Catalunya es poden impartir classes en la llengua espanyola”. El líder taronja ha criticat que el Govern hagi exclòs del debat sobre la llengua a les entitats constitucionalistes perquè “no entraven dins del consens artificial que han fabricat i ni tan sols han volgut donar-los veu”. Per això, ha recalcat que aquestes associacions mereixen “el reconeixement i un homenatge” per “canviar l’statu quo a Catalunya”.

El president de Cs ha recordat la seva visita a Brussel·les per a buscar el suport de les institucions europees davant “els atacs del ultraidentitarisme” a Catalunya, “mentre el govern central es renta les mans o mira a un altre banda perquè necessita a aquests partits ultraidentitaris perquè l’ajudin a romandre en el govern” ha assegurat. Sobre l’anomenat ‘Pacte Nacional per la Llengua’, Carrizosa ha manifestat que “han anomenat consens i pacte a una cosa que no té gens de consens i de pacte” perquè “han exclòs a tota aquella posició que no s’aplanés a la supraoficialitat del català a Catalunya i a l’exclusió del castellà en l’ensenyament català”. El líder taronja també s’ha mostrat preocupat per la vulneració de la “llibertat d’expressió i ideològica en les universitats” perquè “s’assumeix per part dels claustres una ideologia concreta” i de la “llibertat de càtedra amb la imposició d’un idioma dels cooficials per a donar les classes”.