Parlament de Catalunya, dijous 1 de desembre de 2022. “Porten 40 anys sense fer canvis i actuant com si la Generalitat fos una masia en la que els que governen són els amos”. Així li ho ha dit el president de Ciutadans (Cs) al Parlament, Carlos Carrizosa, a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, després de la seva compareixença en la comissió d’Afers Institucionals (CAI) per a explicar la remodelació del Govern. Carrizosa ha criticat que la Generalitat sigui una “administració endogàmica clientelista” i li ha recordat a Vilagrà la seva competència per a “avaluar l’estructura i dimensionat de l’administració pública, la seva organització, funcionament i coordinació” per a “millorar la transparència i participació ciutadana”. El líder taronja ha assegurat que “en temps de crisi” l’administració ha de ser “eficient” i, per tant, s’han d’“evitar duplicitats, chiringuitos” i “tot tipus de desviament de diners a finalitats diferents a les que siguin essencials per a fer avançar la societat”.

El president de Cs ha assegurat que “els catalans patim històricament un mal govern” amb “chiringuitos innecessaris” amb “persones col·locades amb alts càrrecs”. Segons Carrizosa, hi ha 373 ens dependents de la Generalitat que suposen una “dispersió de la despesa”. Carrizosa també ha lamentat que s’incompleixi la llei de banderes en els edificis de la Generalitat on “només oneja la bandera catalana i l’espanyola és relegada”. A més, ha denunciat l’“evident falta de neutralitat dels edificis públics” on existeixen “símbols partidistes que no representen a tots els catalans”. El president taronja ha exigit que es retirin les subvencions a Plataforma per la Llengua o a la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes i s’eliminin les oficines dels expresidents de la Generalitat. Carrizosa també ha criticat el “sectarisme institucional” de les Creus de Sant Jordi que “mai s’han donat a persones que representen als que no combreguen amb el nacionalisme, a l’altra Catalunya” ha dit.

Parlament de Catalunya, dijous 1 de desembre de 2022. “El clima ideològic creat a Catalunya no afavoreix l’atracció de talent i genera la fuga de jutges i fiscals a altres parts d’Espanya”. Així li ho ha dit el diputat de Ciutadans (Cs), Nacho Martín Blanco, a la nova consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, en la seva primera compareixença en comissió. Martín Blanco li ha demanat que reverteixi aquesta situació perquè “Catalunya torni a ser atractiva”. El diputat taronja ha defensat el “complement salarial” pels jutges i fiscals que exerceixen a Catalunya i ha lamentat el “maltractament institucional” als funcionaris de justícia donat que tenen retribucions complementàries més baixes que en d’altres comunitats autònomes i treballen en edificis inadequats, el que “genera incomoditats”. Martín Blanco també ha denunciat la “permissivitat en les agressions a funcionaris de presons” quan són “peces cabdal en la pau social”.

El diputat de Cs ha defensat “el bilingüisme i el respecte als drets lingüístics de la ciutadania” també en l’àmbit judicial. Martín Blanco ha assegurat que és “partidari que es fomenti aquesta igualtat no per la via punitiva i de la coacció, sinó per la via de la persuasió”. Finalment, ha criticat que “la memòria històrica, ara rebatejada com a memòria democràtica,” que defensa el Govern sigui “selectiva, asimètrica i poc equitativa”. En aquest sentit, el diputat liberal ha condemnat també la campanya per expulsar a la policia nacional de la prefectura de la Via Laietana de Barcelona que presenta a la policia nacional com a un “enemic endèmic de Catalunya” i ha explicat que no només va ser un lloc de tortures durant el franquisme si no també en l’època de la República.

Parlament de Catalunya, dimecres 30 de novembre de 2022. “La seva hispanofòbia no ens surt gratis, ens costa molts diners”. Així li ho ha dit la diputada de Ciutadans (Cs), Anna Grau, a la vicepresidenta segona d’Òmnium Cultural, Marina Gay, després de la seva compareixença a la comissió de cultura per a informar sobre el Pacte Nacional per la Llengua. Grau ha assegurat que aquesta entitat “es vana de no rebre subvencions directes”, però “rep un munt de subvencions indirectes en forma d’encàrrecs”.

La diputada taronja ha qüestionat l’“escenari de guerra lingüística” plantejat per Òmnium i ha posat en dubte que sigui un problema que “en una comunitat que té dues llengües oficials que algú canviï del català al castellà o del castellà al català”. “Qui té un problema amb qualsevol dels dos canvis és un activista en defensa d’un dels dos monolingüismes, és a dir un activista en contra del bilingüisme” ha manifestat.

La diputada de Cs ha criticat a més que “es tracti amb menyspreu als qui defensen el bilingüisme”, com “les 1.600 famílies que han demanat empara judicial”. Grau també ha parlat del pla del foment del català que ha presentat el Govern i que, entre les 100 mesures presentades, pretén fer “el canvi de multes per cursos de reeducació lingüística”.

Barcelona, dilluns 28 de novembre de 2022. “L’adopció per part de la universitat d’una posició ideològica que s’imposa al conjunt és incompatible amb la llibertat”. Així ho ha dit la portaveu del comitè autonòmic de Ciutadans (Cs), Anna Grau, en roda de premsa després que el Tribunal Suprem hagi donat la raó a la denúncia d’Universitaris per la Convivència contra el claustre de la Universitat de Barcelona (UB) i el de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per “pronunciar-se en contra d’una decisió judicial sobre la causa del 1-O”. Grau ha lamentat la “politització vergonyosa dels claustres universitaris” i l’“apropiació indeguda de la universitat com a plataforma política”. La diputada taronja ha recordat a més quan l’exconsellera d’Universitats, Gemma Geis, va titllar de “feixistes a les víctimes d’una agressió en comptes de defensar-les” com va ocórrer amb l’organització estudiantil S’ha Acabat, i ha criticat que el nou conseller del departament, Joaquim Nadal, “hagi anunciat que desobeirà la nova llei d’universitats del govern”.

D’altra banda, la diputada de Cs ha considerat com a “grotesca decisió” el nomenament del diputat d’ERC, Lluís Salvadó, com a president del port de Barcelona quan “està a un pas de la inhabilitació per temes relacionats amb la corrupció”. Grau ha explicat que el de la capital catalana “és el port més important d’Espanya” i que “no es pot nomenar al màxim responsable sense passar pel govern de la nació”. Segons la diputada liberal, “estem en mans no de governs dolents sinó de governs pitjors” ha dit. En aquest sentit i en relació a la negociació dels pressupostos, Grau ha assegurat que estan negociant altres coses com “treure la sedició del codi penal, legalitzar la malversació o com treure de la presó els que ens han robat”.

Barcelona, dissabte 26 de novembre de 2022. Barcelona acull del 25 al 26 de novembre la trobada ‘Repensar el Liberalisme Europeu’ organitzat pel European Liberal Forum (ELF). ELF és la fundació política oficial del Partit Liberal Europeu, ALDE, que defensa “una Europa orientada al futur i que ofereix oportunitats per a cada ciutadà”.

Un total de 15 analistes i acadèmics de tota Europa, entre ells el portaveu del grup parlamentari de Ciutadans (Cs), Nacho Martín Blanco, participen en aquest workshop creat per a fomentar un “diàleg obert” i per a “l’intercanvi de diferents punts de vista amb l’objectiu d’establir les bases del Nou Liberalisme Europeu”.

Aquesta trobada entre liberals vol obrir el debat i la reflexió sobre la base que “el populisme continua sent una amenaça per a la democràcia liberal a Europa” i que els “règims no liberals estan en augment”. Per tot això, apel·len a “tornar a lo bàsic i reflexionar sobre les arrels filosòfiques i ideològiques per a generar noves idees i solucions liberals per al futur immediat i a llarg termini”. Aquests tallers aborden diverses temàtiques com l’economia, la seguretat, el medi ambient i els assumptes socials. Al final d’aquest procés de reflexió i debat, es crearà un document que esbossarà les principals línies del nou liberalisme.

Parlament de Catalunya, divendres 25 de novembre de 2022. La diputada de Ciutadans (Cs), Anna Grau, ha qüestionat la transparència en les contractacions de productores per part de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Grau li ha recordat a la directora de la CCMA, Rosa Romà, que el propietari de Mediapro, Jaume Roures, “va prometre fer arribar al president d’aquesta comissió l’anhelada i moltes vegades demandada informació de quant cobrava Pilar Rahola com a col·laboradora del FAQS”. La diputada taronja també ha qüestionat la contractació del nou programa ‘Zona Franca’ a la nova productora Atomic Beat Media, “creada al febrer passat, amb una web encara en construcció, 7 treballadors i 3mil euros de capital inicial” però que ja “porta facturats 1,7 milions d’euros de la CCMA”. “Si els seus clients són bàsicament vostès, quina falta fa treure’s del barret una productora?” li ha preguntat Grau a Romà i ha afegit que “és una excusa per a facturar més” i perquè “aquesta sobrefacturació vagi a pagar a salaris secrets com el de Pilar Rahola, a fundar diaris com l’Ara o a engrossir els comptes del 3%”.

La diputada de Cs també li ha demanat al director de TV3, Sigfrid Gras, que els redactors i col·laboradors dels mitjans públics catalans compleixin amb “el llibre d’estil que els prohibeix fer manifestacions públiques que comprometin la imparcialitat dels mitjans públics”. Grau ha citat alguns tuits de treballadors de TV3 criticant, per exemple, que el cantautor Joaquín Sabina vagi actuar a Barcelona, o denunciant la repressió del 1-O.

Parlament de Catalunya, dijous 24 de novembre de 2022. La diputada de Ciutadans (Cs), Anna Grau, ha denunciat “la creixent amenaça d’un ús cada vegada més descaradament polític i partidista de la publicitat institucional” en la seva defensa de la moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la publicitat institucional que ha estat aprovada en el ple en diversos punts. Grau ha advertit del “perill que suposa la combinació explosiva, ofensiva i letal entre aquesta politització i la precarietat creixent en els mitjans de comunicació” i ha criticat “la tendència compulsiva d’alguns partits polítics d’arreplegar amb tot el poder mediàtic possible”.

La moció de Cs exigeix “transparència i rendició de comptes”, no només on line sinó també presencial, i demana “objectivitzar els criteris” pels quals s’atorga la publicitat institucional, així com “sotmetre’ls a votació de forma regular” ha explicat Grau. La diputada taronja també ha manifestat que “la major amenaça per a la independència de l’anomenat quart poder no resideix en el control dels mitjans públics, sinó en el dels mitjans privats per mitjà d’una publicitat institucional que marca la diferència entre qu’un projecte mediàtic pugui sobreviure o hagi de tancar”.

Parlament de Catalunya, dimecres 23 de novembre de 2022. “Volem una Catalunya oberta i democràtica que defensi la seva autèntica naturalesa bilingüe, en català i en castellà”. Així ho ha dit el diputat de Ciutadans (Cs), Nacho Martín Blanco, en la seva defensa de la proposició de llei d’implantació del programa trilingüe d’alternança de llengües i del programa de capacitació intensiva en llengua anglesa per a docents de Cs que ha estat finalment rebutjada en el ple del Parlament. Martín Blanco ha començat la seva intervenció agraint la presència a l’hemicicle de les entitats que treballen per a la defensa de les llibertats lingüístiques com a Convivencia Cívica Catalana, Asociación por la Tolerancia, Cataluña Suma, Societat Civil Catalana, Escuela de Todos, Impulso Ciudadano i Espanya i Catalans

El diputat de Cs ha assegurat que “el nacionalisme juga amb la por dels ciutadans i a dir-los constantment que el català està en perill d’extinció” i que, per tant, “cal fer polítiques per a arraconar més el castellà”. “Estan immersos en un procés d’enginyeria social que pretén canviar els usos i costums” ha explicat i ha lamentat que Catalunya sigui “l’única regió del món en què els ciutadans no tenen l’oportunitat d’educar als seus fills en la seva llengua materna” perquè “Catalunya viu sota la fèrula d’un règim nacionalista que vol erradicar de manera definitiva el castellà de l’ensenyament dels nostres fills”.

El diputat taronja ha criticat que els partits nacionalistes i el PSC hagin presentat una esmena a la totalitat a la proposició de llei sobre les llengües de Cs. Martín Blanco ha reivindicat que “Espanya té un tresor amb una llengua comuna com el castellà” i s’ha compromès a “lluitar pel bilingüisme a Catalunya i defensar la promoció del català, però mai en perjudici del castellà”. Pel diputat liberal, la llei d’usos lingüístics impulsada per separatistes i socialistes sosté que “el castellà és una llengua de segona i que, per tant, els castellanoparlants són ciutadans de segona”. Martín Blanco ha acabat demanant “que s’imposi el sentit comú” i “una manera d’entendre Catalunya més àmplia i oberta” i no una visió “reaccionària, identitària i basada en la pedagogia de l’odi”.

Parlament de Catalunya, dimecres 23 de novembre de 2022. “La por el paralitza, però que la seva por no paralitzi Catalunya”. Així li ha dit el president del grup parlamentari de Ciutadans (Cs), Carlos Carrizosa, al president de la Generalitat, Pere Aragonès, en la sessió de control al Govern. Carrizosa li ha retret a Aragonès que retiri iniciatives per a no perdre votacions i que ho deixi “tot sota la catifa per incapacitat per a ajuntar majories parlamentàries” com és el cas dels pressupostos de la Generalitat per al 2023 “perquè la por de perdre paralitza al seu govern”. El líder taronja també ha criticat “els pactes degradants sota corda amb el PSC” com “les reformes de la malversació i els referèndums” i ha manifestat que el líder del PSC, “Salvador Illa, més que cap de govern alternatiu és cap d’una oposició decorativa” ha dit. “Si la Catalunya ‘sencera’ li ve gran, convoqui eleccions” ha etzibat Carrizosa al president de la Generalitat.

Per la seva banda, la diputada de Cs, Anna Grau, ha lamentat que el Govern no hagi presentat el decret llei per a aprovar 376 milions d’euros de pressupost extra per a Salut “per por de perdre la votació”. Grau li ha dit al conseller de Salut, Manel Balcells, que es podria finançar “a càrrec de l’impost de patrimoni” i ha afegit que “entre això i haver pujat l’impost de successions durant la pandèmia, s’han marcat tota una declaració de principis i de bona gestió econòmica, social i humanitària”. La diputada taronja ha criticat la “ingent quantitat de recursos que dilapiden en ambaixades i agitprop separatista” i ha recordat que “Cs votaria a favor d’aquest decret sense demanar res a canvi”.

Parlament de Catalunya, dimarts 22 de novembre de 2022. “No contents amb indultar i amb intentar neutralitzar el delicte de sedició, ara els socialistes s’han posat amb el delicte de malversació”. Així ho ha dit el president de Ciutadans (Cs), Carlos Carrizosa, després que el seu grup hagi presentat un escrit a la Mesa del Parlament demanant que s’apliqui l’article 25.4 del reglament perquè se suspengui als diputats d’ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, després de ser acusats de malversació, prevaricació, falsedat documental i desobediència pels preparatius del 1-O. Carrizosa ha assegurat que “robar tant si és pel ‘procés’ com si és per a un mateix o per a una ONG, és robar” i ha afegit que està “d’acord amb Borràs” perquè “si robar per a Isaías és robar, robar per a Junqueras també ho és”. Segons el líder taronja, “ERC i el PSC actuen com un sol partit, i Sánchez i Aragonès actuen com un sol home” en tot allò que suposi “neutralitzar a la justícia perquè persegueixi els delictes de malversació”.

El president de Cs també ha criticat que “el PSC participi amb el bloc separatista de l’erradicació del castellà a Catalunya” presentant una esmena a la totalitat a la proposta de llei d’implantació d’un programa trilingüe d’alternança de llengües que Cs porta en aquest ple. “No ens sorprèn que el PSC participi d’aquest veto a una llei oberta i respectuosa amb totes les llengües oficials” perquè “és el partit de la decepció permanent”. Carrizosa ha explicat que “s’impedeix que en el Parlament desfilin pedagogs, persones afectades i docents que advoquen per un canvi en aquest sistema obsolet de la immersió lingüística”.

Finalment, Carrizosa ha demanat explicacions sobre el motiu pel qual la presidenta de la ANC (Assemblea Nacional Catalana) i funcionària del Departament de Presidència de la Generalitat, Dolors Feliu, “exerceix les seves funcions com a presidenta de la ANC en horari de treball”. “Existeixen unes normes amb els funcionaris i tenen el deure de fitxar tant a l’entrada com a la sortida” ha manifestat el president liberal. Carrizosa ha qüestionat el que seria “favoritisme pel seu compromís polític” però també “desistiment de funcions públiques en benefici d’una organització privada”.